Entre l'Home dels Nassos i l'Home dels Ulls

Aquest divendres, l'article que publico a El 9 Nou del Vallès Oriental porta per títol Quins nassos que tenen, i forma part d'un context en el qual faig referència, especialment, al Premi Home dels Nassos que cada any organitzen els Blaus de Granollers per distingir en positiu o negatiu (+-) una persona, entitat, col·lectiu... granollerí.

Aquest any els candidats són vuit. A l'article en qüestió, lliurat ja fa uns quants dies, dic la meva sobre aspectes generals relacionats amb els nominats, entre els quals: els Veïns del carrer de Girona, el BM Granollers, el vident Sandro Rei, el Cor Infantil Amics de la Unió, Pol Espargaró, el Cineclub de l'Associació Cultural...

Quan vaig entregar l'article tenia clar que el premi guanyador --en positiu-- hauria de ser (ho lliuren aquest proper dia 30 a les 7 a La Troca) per als integrants del Cor Infantil Amics de la Unió, que vam triomfar a Europa recentment;   uns dies després en veure que els del BM Granollers s'enfrontaven als del FC Barcelona vaig pensar per uns moments -tot just el temps que va durar el partit- que si els guanyàvem, el guardó hauria de ser per a ells, però ho no... vam perdre. I ara, a aquestes altures, penso que potser el Pol, el noi de les motos, seria mereixedor del premi, un nas artístic d'en Ramon Aumedes. També dic a l'article que trobo a faltar algun/a candidat/a, segur mereixedor/a del premi (per raons ++ i --) i d'altres moltíssimes variants que presenta, com és el cas de la desapareguda Revista del Vallès.

Malauradament, aquest any no podré assistir a l'acte de lliurament del premi, ja que els propers dies 30 i 31, si no hi ha cap novetat, hi seré una mica lluny, tot just allí on la tradició popular situa la festa de l'Home dels Nassos a l'escenari del dia 31 de desembre en una altra dimensió. Allí, l'Home dels Nassos, que el dia 31 de desembre té aquí tants nassos com dies té l'any, es con verteix en l'Home dels Ulls, ja que té més ulls que dies té l'any.

Durant uns quants anys, vaig sortir a esperar-lo amb d'altres amics al pont que travessa el rio, una via per la qual es suposava que havia de venir carregat de caramels i regals l'Home dels Ulls, però la veritat és que... no el vaig veure mai. A casa, el pare i la mare em repetien sempre que amb tants ulls era impossible agafar-li res, ja que s'amagava quan ens veia perquè ho veia tot, tot... És molt possible que aquest 31 m'apropi fins el pont a veure si ve.

Home dels Nassos, escultura d'en Ramon Aumedes