Tot recordant la cuina dels bolets de Santi Santamaria

Els mitjans de comunicació han recollit aquests dies àmpliament, la notícia de la subhasta d'estris i divers material que el cuiner Santi Santamaria havia utilitzat al restaurant Racó de Can Fabes de Sant Celoni, tancat des del passat mes d'agost. L'objectiu, intentar aconseguir uns quants diners per fer front, imagino, als compromisos econòmics que la seva família ha d'afrontar en aquests moments de dificultats. Una situació complexa i complicada aquesta però, que vull entendre, comprendre...

No seré jo —ni molt menys— qui aprofiti l'ocasió per a fer llenya de l'arbre caigut. Aquest 2013 que s'acomiada de mica en mica, ha deixat pel camí unes quantes notícies relacionades amb el Vallès Oriental que han estat i són males notícies. Després de la sobtada mort d'en Santi ara fa dos anys, el seu imperi gastronòmic ple d'estrelles i de reconeixements és ja només un record. En aquest cas, com en d'altres de semblants característiques, en Santi era molt Santi i com s'ha pogut constatar només en Santi era capaç de fer allò que en Santi feia. 

Malgrat tots els esforços que hi han fet, els restaurants d'en Santi no han pogut superar l'absència de l'autor, però és evident que la seva cuina té i tindrà continuïtat a partir dels molts cuiners que van passar per Can Fabes i la resta de restaurants estrellats de l'Hospitalet, Madrid... que va dirigir. Evidentment, la comarca, el Vallès, ha perdut un referent gastronòmic que recordarem durant molt de temps. En Santi i la seva família van posar en el mapa gastronòmic mundial Sant Celoni, el Vallès, Catalunya..., espai/punt referencial ben merescut.

Molts dels estris utilitzats per en Santi i subhastats recentment, iniciaran ara d'altra vida en d'altres cuines d'altres restaurants. Llei de vida diuen. Aquests dies, mentre llegia la notícia de la subhasta i reflexionava sobre en Santi, la seva família i la mala sort que han tingut últimament... pensava en aquella dècada dels anys 70 en què em vaig trobar per primera vegada amb el nom Santi Santamaria. Va ser a la premsa local democràtica de Granollers d'aquella època. En Santi comunicava bé i tenia ja (sí, sí... i molt més encara) les idees clares sobre el futur polític de Catalunya. Després, primers anys dels vuitanta, deixà el periodisme local, començà l'aventura del restaurant de truites per a seguir experimentant amb la cuina dels bolets i superà ràpidament els cims del Montseny per descobrir-nos i explicar-nos les millors cuines del món. Tot això, sense oblidar les seves arrels, les seves dots com a periodista i comunicador, i el seu passat. Gaudir de la seva cuina i parlar amb ell era tot un plaer.

Conversa amb Santi Santamaria, any 2008 / Foto Xavier Solanas