Entrada del Museu Municipal de Granollers. Foto / PM
Aquesta tarda el tram central de la Carretera bullia de gent pel voltants de les vuit de la tarda. Com resulta fàcil comprovar , el perímetre que hi entre algunes places importants (de la Corona, de Perpinyà, de la plaça de l'Església, de les Olles, de la Caserna, de la placeta de Sant Francesc, la Porxada....) forma part de la ruta comercial central de la ciutat actualment. Amb un dia amb un sol de justícia, resultava gairebé impossible trobar una taula lleure en qualsevol de les moltes terrasses que hi ha.
Mancaven només uns minuts quan he decidit entrar amb la Ruera -com em deies sovint tu Jordi quan em preguntaves per ella- a veure l'exposició que presentes al Museu des de fa uns dies. Hem entrat, hem pujat a les sales corresponents i t'hem tornat a veure en bona forma, sempre treballant i amb el desig d'explicar les teves coses -l'art de tots- a la teva manera. Hem parlat amb tu una bona bona estona, he tornat a escoltar allò de "Monja, enchufa y graba, todo vale", i he sortit amb l'esperança de presentar una vegada més les teves idees (sempre com a imatges) als lectors de Granollers...
Quan sortíem del Museu m'he preguntat una vegada més -i no sé la resposta- per què si són milers i milers les persones que passen una vegada i altra per davant de les seves portes com és que són tan poques (ridículament poques normalment), les que hi entren . Tema a considerar aquest en plena campanya oi? Mig emprenyat i recordant vells temps, m'he pres un gintònic a la teva salut,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada