La Plana del Vallès des de Puiggraciós. Foto / PM
Formà part de la de 1979 quan era una claveguera a cel obert i ho és encara ara que és un riu on han tornat els peixos i d'altres espècies (entre elles, unes quantes bellíssimes aus). Aquesta recuperació, que ha d'anar a més i que ha costat i costa molts milions d'euros de fons europeus, és un dels actius que orgullosament presenta el PSC cada vegada que parla de temes mediambientals.
Socialment recuperat -centenars i centenars de persones hi passegem cada dia pel seu voltant-, el Congost es presenta com una bona oportunitat per sociabilitzar l'esport i deixar enrera un rebut més cada mes. El seu traçat,des de Puiggraciós es veu onduladament recte i horitzontalment verd.
De si son verdes o madures parlaven aquest matí animadament a can Salsetes (Serrat de l'Ocata / principi del cel vallesà), en Pep i Pere Cornellas mentre observaven meravelalts la serralada del litoral intentant divisar la línia del mar. Pep Salsetes -tots ho sabem- que és de tot el Vallès, ho és també molt de Granollers. Encara sembla que el veig remenant la desaprofitada olla de la plaça de les Olles mentre prepara una de les seves receptes publicades al llibre (enhorabona mestre de mestres) La cuina dels vallesans, un llibre que hem de tenir els que tenim llibres del Vallès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada