Des d'ahir dimecres els vallesans som una mica més pobres culturalment, socialment, políticament, humanament, vallesanament, localment, comarcalment, empresarialment, cívicament... La mort d'en Santi Cucurella als 61 anys és injusta, però... la vida presenta sovint aquesta mena d'injustícies. Ell, com ningú, fa anys que lluitava contra un càncer al que ha fet front amb valentia i coratge, novelant fins i tot una experiència que vam compartir amb ell amb entusiasme en pensar que tot havia quedat enrera.
El professor, el director (Institut Manuel Blancafor de la Garriga, Fundació Universitària Martí l'Humà amb seu a la Garriga i diverses poblacions del Vallès), era també escriptor, especialista en temes d'ensenyament amb uns quants llibres publicats , articulista, home compromès amb Catalunya...
Vaig conèixer Santi Cucurella allà pels anys 80 quan era director de Plaça Gran i vaig tenir la sort de comptar amb les seves col·aboracions periodístiques en forma d'opinió. Un plaer rebre els seus originals i ser el primer en legir-los. Es tractava d'articles que tractaven temes de política, economia, ensenyança... fets sempre des del rigor i la consideració. Santi va estar en el grup de capdavanters de lluitadors i defensors d'una nova Catalunya...
Catalunya era el seu objectiu i sobre Catalunya i el procés independent vaig tenir la sort també de parlar amb ell l'abril de 2013 des de les pàgines de Revista del Vallès en la que era una més de les moltes entrevistes que l'havia fet al llarg dels últims 30 anys. D'aquí que hagi rescatat de l'arxiu aquella entrevista realitzada en companyia del fotògraf Xavier Solanas.
En aquella ocasió i més enllà de l'entrevista, en Santi es mostrava decidit a emprendre el camí del relleu dins la Fundació per facilitar el pas a noves persones i poder dedicar-se, com el pretenia, a fer coses noves i dedicar el temps a la família, els amics... I volia escriure, i publicar més i fer més articles a la premsa... Santi, bon viatge i... un plaer haver comptat sempre amb les teves col·laboracions. Gràcies.
*Entrevista publicada a Revista del Vallès en data 25 d'abril de 2013.
Santi Cucurella: “Contra la crisi el millor antídot és la formació”
El proper dia 30 d’abril celebren vostès el 10è aniversari de la Fundació Universitària Martí l’Humà (FUMH).
Els 10 anys passats ens permeten veure els reptes del futur amb valentia. Hem situat el mapa universitari al Vallès, tot fent possible que les activitats d’investigació de transferència del coneixement puguin implantar-se a la comarca. Parlem de temes i branques importants: La nanotecnologia, la biomedicina, les ciutats intel·ligents, la biodiversitat… Són línies de recerca que resulten prioritàries. Nosaltres pretenem ser innovadors, agosarats i valents tenint ben present el difíicil context econòmic actual.
Camí recorregut.
Vam començar fent coses de patrimoni i hem acabat sent el principal referent de l’empresariat vallesà i dels emprenedors de la comarca. I enmig de tot això, hem aconseguit a través de la nostra aula de formació formar entre 2.500 i 3.000 professors del Vallès Oriental, d’Osona, del Maresme i del Barcelonès, els quals han obtingut la corresponent titulació homologada del Departamnt d’Educació de la Generalitat.
Veig que destaca el paper dels emprenedors.
L’emprenedoria no és pas l’únic camí que hi ha actualment per a generar feina, però esdevé principal en molts casos. Allò que passa és que els emprenedors necessiten de tota mena d’ajudes: econòmiques, formatives, psicològiques… La diagnosi s’ha de fer segons el perfil de cada persona, ja que no tothom se’n surt.
Buscar feina, empresa difícil.
Actualment, complicat per a molta gent. Fa temps que s’ha acabat allò de tenir feina per a tota la vida. Els que tenen feina han de tenir la formació suficient per saber que quan la perdin tindran els instruments que necessiten perfectament esmolats per trobar-ne una altra.
Canvi de mentalitat…
Totalment. Això de la feina per a tota la vida s’ha acabat. No sortirem d’una situació semblant de la que tenim fins més enllà del 2020 i mai les coses seran com van ser abans del 2008. I no és que ho diguin persones com Josep Maria Gay de Liébana, Santiago Niño Becerra o jo mateix, no, sinó que obeeix a una realitat innegable. D’aquí al 2020 hem de veure molts cadàvers a les cunetes.
I
el director de la FUMH sap per què hem arribat a aquesta situació?
Han coincidit moltes coses: La crisi financera, la crisi econòmica, els excesos de la banca, la irresponsabilitat dels polítics que han tingut poder i la irresponsabilitat també de la ciutadania.
Què ha fet la ciutadania malament?
Molts han volgut imitar exemples que no eren al seu abast i tothom va voler fer-se ric en poc temps i amb poc esforç. I de miracles no n’hi ha. Per això la nostra situació és desesperant. La taxa d’atur d’Espanya és una gran lacra.
Qui en sortirà viu d’aquesta crisi?
En el cas d’Espanya i de casa nostra només tindran possibilitats de sortir-se’n aquells que siguin capaços de reinventar-se dia a dia. I tot acompanyat d’una formació constant i total. Contra la crisi, el millor antídot és la formació.
I en aquest viatge que dibuixa, ens aniria millor amb una Catalunya independent?
El dèficit fiscal actual fa inviable qualsevol recuperació de Catalunya. Si els del Govern segueixen en aquesta línia no li quedarà altra solució a Catalunya que assolir la independència. Espanya és absolutament inviable amb Catalunya o sense Catalunya. I Catalunya ho serà o no segons es gestioni.
Nota a peu de pàgina.— El comiat celebrat al Tanatori de Granolers ha estat emotiu i molt participatiu en una doble cerimònia religiosa —en Santi era un home de fe cristiana— i civil, amb testimonis d'amics, familiars, exalumnes... En Santi ha iniciat ja el seu viatge cap a Itaca.
