Doctor Carles Vallbona: Al·leluia!

 Granollers recorda al Dr. Carles Vallbona 

 Foto: Andrea Canelo

El Dr. Carles Vallbona es va passejar ahir a la tarda pel seu estimat Granollers. Diuen els que li van acompanyar des de l'aeroport fins a la nostra ciutat -venia una vegada més des de Houston- que continua estan com sempre: jovial, vitalista, amable, respectuós... El 'Jeg lag' és per a ell, malgrat el seus 88 anys, una circumstància que converteix sempre en feliç oportunitat i només trepitjar terra granollerina va posar el comptapasses a zero i va voler anar a veure la capella dels Sants Metges. Feta la visita, va recórrer el carrer Corró enre salutacions i salutacions amigues i tot just quan arribà a la placeta de la Sala Tarafa s'adonà que eren molts els qui entraven a l'antiga biblioteca de la seva infantesa i joventut, al més antic encara Hospital de la seva passió...

Encuriosit i decidit a rememorar records, pujà les escales d'accés, saludà uns quants fotògrafs que disparaven a tor i dret els seus flaixos, preguntà en un brevíssim apart al periodista Paco Monja per la família Ruera i dos cosetes més, i ja sense gaire temps i sense adonar-se va començar a comprovar com la gent el saludava, petonejava,  abraçava... L'habilitat de l'alcalde Josep Mayoral evità, però, que tan efusives mostres d'afecte acabessin en un segrest popular de qui normalment no pot dedicar el temps que voldria a les persones que necessiten parlar amb ell per platejar-li una i mil qüestions sobre malalties de familiars, amics... 

Això ho sabem bé els de Granollers i ho saben bé també els que viuen prop del Turó de l'Home i els que caminen pel Montseny. I sabem també molt bé que doctor, Carles, Houston i Granollers, són, des de fa anys, sinònims d’una mateixa paraula. Els granollerins fa temps que tenim feliçment assumit aquest misteri de la santíssima granolleritat que representa i és el Dr. Carles Vallbona, grup del qual només en formen part uns quants elegits. 

Mentre feia aquestes i d'altres reflexions des del fons d'una sala Tarafa ben plena, ben plena, vaig poder comprovar com el doctor Vallbona era en el telèfon de tots i com tots, tots, parlaven excel·lències d'ell segons ens recordava la presentadora de l’acte, una Clara Armengol en bona forma. 

Excel·lències sobre ell relataven tanmateix persones amb les quals ha treballat al Patronat de la Fundació de l'Hospital-Asil de Granollers (cas del Dr. Gerent Rafael Lledó), Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (el conseller Boi Ruiz), Ajuntament (l'alcalde Josep Mayoral, entregat des de fa temps a la causa mèdica, preventiva, esportiva i humana d'en Carles).

No tinc clar, la veritat, si el doctor Vallbona va escoltar les paraules que sobre ell van dir totes aquestes persones, ja que, no sé com ni de quina manera, una dona va aconseguir agafar-lo del braç per fer amb ell un apart mentre nerviosa i plorosa li mostrava uns quants papers i una mena de plaques que semblaven radiografies. Tampoc no tinc clar que veiés el vídeo de presentació de la seva vida (quatre pinzellades sobre el doctor que cura i el doctor pacient amb unes fotografies aquestes carregades d'una força brutal), ni que escoltés clarament les familiars, sentides i emotives paraules que sobre el doctor i sobre l'amic Carles ("El ximplet"), li van adreçar a través d'un vídeo -marca Riobó- persones que l'estimen: Montserrat Ponsa, Roser Soldevila, Glòria Montoy, Pere Cladellas i Carme Grau d'Oncovallès, entre d'altres.

Quan el llistó de les emocions, del reconeixement i de la coincidència en l'elogi vers el doctor Vallbona semblaven que difícilment podria ser superat, es va produir el moment connexió Granollers/Houston en forma de solució definitiva de la qüestió. Va ser el moment en que els assistents a la sala -el Dr. Vallbona seguia mirant plaques encara- van rebre ordenadament, sentidament, respectuosament, agraïdament i orgullosament, una abraçada cristianament vallboniana que les seves filles, fill i nét van presentar, juntament amb els seus parents de Granollers, com a llegat principal del papà, avi, germà, tiet.... Tot això sense oblidar l'altre llegat més professional i acadèmic que demanen i esperen sigui preservat i que tingui continuïtat. 

Per si no hi hagués prou encara, l'emoció es va convertir en sentiment generalitzat compartit quan vam saber com i de quina manera va viure el doctor Vallbona els darrers moments de la seva vida i quines van ser les seves vuit últimes paraules tot just abans de morir -la mateixa, però repetida: "Al·leluia".

Immers encara en aquests pensaments i amb el comptapasses Dr. Carles Vallbona ja en marxa i a la butxaca (quina pensada més bona!), vaig abandonar la sala -em va ser del tot impossible saludar ja al doctor per dir-li que tot m’havia semblat perfecte i que fins una altra-, vaig arribar a casa i vaig rellegir el pregó que va fer amb motiu de les Fires i Festes de l'Ascensió de 1973. 

Volia reafirmar/ratificar algunes de les coses que havia vist i sentit a la Sala Tarafa i recordava que ell havia escrit alguna cosa sobre tot plegat. Ho va fer el 1973, sí, en aquell pregó futurista d'un Granollers que ell situava aleshores en el 2000. Aleshores va escriure:

"Dirigim-nos al Sant Esperit amb la lira poètica de Mossèn Pere Ribot:

"Obre'ns, de bat a bat, el gran retaule

dels dons que brollen de la teva deu

Dona'ns l'ardor que confonia Saule

i la terra oirà la nostra veu

Amb menys eloqüència, però amb igual fervor us prego, Senyor, que doneu força als nostres braços i il·lumineu el nostrre seny per tirar endavant el Granollers de la resta d'aquest segle [XX] i esperar amb optimisme, l'arribada dinàmica, però serena, del Granollers de l'any 2000. Moltes gràcies".

Jordi Borràs, bona feina company!

Pintada a la seu de l'ANC al carrer de Sant Jaume

Durant aquests passats dies, les seus de CDC i ANC de Granollers han aparegut plenes de pintades contra el fotoperiodista vallesà Jordi Borràs. Es tracta de pintades directes i amenaçadores contra qui des de fa temps dedica hores i esforços, en la seva qualitat de fotoperiodista, a desemmascarar una extrema dreta que continua tenint clars els seus objectius.

Les pintades amenaçadores -denunciades des de Granollers per diferents partits polítics- han merescut, no podia ser d'una altra manera, el rebuig general. No resulta gens alliçonador veure missatges tan directes ("Jordi Borràs. Juicio y castigo. #JeSuisChaparro. DNJ") contra un fotoperiodista en actiu que veu com el seu nom i la seva persona es converteixen en blanc (amenaça) dels impresentables representants del grup Democracia Nacional Joven (DNJ) tot uns dies despés que el vicepresident de l'entitat, Pedro Chaparro, instés a agredir el fotoperiodista durant una concentració ultra a Montjuic el 12 d'octubre. Per a tots ells, menyspreu; per a Jordi Borràs, ànims i endavant company!

I per acabar aquesta reflexió sobre el tema de les pintades i altres actes relacionats amb accions intolerants de caràcter polític -úlltimament sembla que això de les pintades i el poc respecte pels símbols democràtics agafa volada a Granollers- caldria recordar altres actuacions vandàliques que s'hi han produït, entre les quals el robatori repetit de l'estelada de la rotonda de Can Bassa col·locada per l'ANC abans de les eleccions del 27-S, o les pintades, també repetides, a l'escultura del president Lluís Companys situada als jardins del Pavelló Municipal.
.

Granollers, territori Amma

Diferents moments de la presència de l'Amma a Granollers al Palau 

d'Esports i participació de l'alcalde, Josep Mayoral, en el moment de rebre l'ajuda econòmica 

que la líder espiritual hinduista ha donat pels nens de la ciutat.  Foto/PM

Granollers és des de fa uns anys territori Amma. El guió, des de l'any 2011, és si fa no fa, sempre el mateix. Arribada al Palau d'Esports de la intendència, presència de la líder espiritual a un entarimat de la pista central i repartiment d'abraçades al llarg de tot el dia amb l'assistència de milers i milers de persones que ocupen tota la pista i bona part de les graderies.

Després de molts anys  de presenciar el mateix guió en el mateix escenari, sempre em pregunto el perquè de tot plegat. Observo, miro les persones que pacientment esperen el seu torn per rebre l'abraçada -reconfortant diuen- d'aquesta líder espiritual que dedica bona part del seu temps -té una fundació que presta ajuda a causes socials gairebé de tot el món- a compartir els seus sentiments i les seves reflexions amb els altres. Més de 35 milions de persones saben ja què significa i què representa abraçar-se amb ella durant uns segons.

Dimarts passat vaig anar al Palau d'Esports a fer un reportatge sobre el tema per AraGranollers. Vaig parlar amb els de l'organització, ben organitzats, amb força gent (de la comarca i de tot arreu) i vaig fer unes fotos per acompanyar el text del reportatge que surt publicat aquesta setmana.

Tot van ser facilitats a l'hora de fer la feina. Gràcies. El moment de fer les fotos va coincidir amb la presència davant l'Amma d'una mare amb el seu fill. L'Amma va agafar en braços la criatura i la va abraçar afectuosament mentre el mirava atentament. Al seu costat, la mare de la criatura, agenollada i emocionada, seguia l'acció amb ulls plorosos. Uns segons després, tots tres, Amma, mare i fill, coincidien en una abraçada que vaig veure ben de prop. De la història, de la mare i el nen, no sé res , però dies després encara veig aquella cara i aquells ulls i... m'emociono.

Un dia després, dimecres a la tarda, vaig tornar al mateix escenari. Aquesta vegada, per complementar la informació del reportatge, ja que l'Amma, igual que havia fet ja altres dos anys, havia anunciat que faria una aportació econòmica a l'Ajuntament de Granollers. Eren 2/4 de vespre quan arribà l'alcalde Josep Mayoral acompanyat de la regidora de Serveis Socials Maria del Mar Sánchez. Tods dos van ser convidats a seure molt a prop de l'Amma mentre una noia feia una lectura d'un text novel·lat sobre la relació entre un grup de persones on es parlava d'amor, temor, enveja, del poder de la ment i de la capacitat del perdó... L'atenció al Palau era màxima en aquells moment. La pista central i bona part de les graderies eren totalment plenes. Es respirava silenci, emoció...

Acabada la reflexió de la lectura novel·lada, els organitzadors van anunciar la presència de l'alcalde Mayoral i van informar de la donació econòmica que la líder espiritual feia una vegada més. En aquesta ocasió els destinataris seran els nens i nenes que formen part del projecte municipal "Amics i amigues de la infància". Els beneficiats seran proposats per professionals dels Equips Bàsics d'Atenció Social Primària de l'Ajuntament de Granollers.

Mayoral va agrair l'Amma i a tots els assistents la donació anunciada. Després, ell i la regidora van tenir l'oportunitat de rebre l'abraçada de l'Amma i des de l'organització es van mostrar encantats de ser-hi novament a Granollers i compartir amb la ciutat tan important trobada. L'acte seguí amb el seu guió de cants i oracions amb l'Amma abraçadora com a protagonista. Era l'últim dia de l'Amma a Granollers. Segurament, serà fins l'any que ve. Mayoral i Sánchez van abandonar el recinte del Palau d'Esports prop de les vuit del vespre amb un xec de 5.000 euros que a uns quants nens de la ciutat els aniran molt bé. Al carrer, plovia fort i l'aigua era bona. Dins, els seguidors entusiastes de l'Amma seguien entusiasmats una Amma totalment entregada.

Han passat dos dies des que vaig veure l'abraçada de l'Amma a aquella mare i a aquell nen, i em torno a preguntar mil preguntes sobre tot allò que he tornat a viure un any més i que no acabo d'entendre encara. Per què serà? Una que volia fer a Mayoral sobre què pensava de tot això de les abraçades -a ell que tant les prodiga-, no em vaig atrevir a fer-se-la.