dijous, 24 de setembre del 2015

Ángel López, el peluquero más barato de Catalunya, se jubila




Ángel López tenía la peluquería en el núm. 19 
de la calle Diagonal de Canovelles. Fotos/Josep Nogués

Como ya es habitual desde hace unos cuantos años, charlo con él en la Fonda Europa, donde va a menudo a desayunar y a leer la prensa. Es martes, día 15 de septiembre, y a diferencia de otras veces, Ángel López Fortaleza muestra un semblante más serio que de costumbre. Pronto me explica el porqué. Después de más de cuarenta años de oficio, este barbero, con peluquería de caballeros en la calle Diagonal número 19 de Canovelles, ha decidido jubilarse al cumplir 74 años.

Durante un buen rato volvemos a hablar de aquel primer encuentro que mantuvimos en su peluquería en 1984 cuando fui a hacerle una entrevista para la desaparecida revista L’Actualitat Comarcal. Ese día me acompañó el fotógrafo Josep Nogués, que hizo unas cuantas fotos mientras Ángel me cortaba el pelo. Habíamos ido a hablar con él después de saber que era uno de los peluqueros más baratos de Catalunya y... seguramente de España. ¡Cobraba 60 pesetas!

El reportaje gustó y le gustó. Desde entonces, hemos mantenido una estrecha relación y siempre que pasaba por Canovelles iba a verlo. Mientras recordamos estas y otras vivencias, el peluquero me comenta que "estoy muy satisfecho de todo lo que he hecho, ya que creo que he ayudado a mucha gente".

Su peluquería ha sido durante todos estos años un salón por el que han pasado miles de vallesanos, entre los cuales muchos granollerenses y canovellenses, caso del ex alcalde Francesc Martos, que figuró durante un tiempo entre sus habituales, así como el médico Josué Alonso Corredor...

Empezó cobrando 15 pesetas
Su barbería presentaba, a pie de calle, una única sala con diez sillas y una mesa de la cual los clientes, de todas las edades y condición social, podían coger revistas, cigarrillos, caramelos... Natural de Ribera del Fresno (Badajoz), donde había aprendido y ejercido el oficio, empezó en Canovelles el año 1969. Entonces cobraba 15 pesetas por cortar el pelo, 25 por el afeitado y 150 si el corte era a navaja.

Al preguntarle por qué cobraba tan barato siempre decía lo mismo: "A mí ya me va bien así, por tanto, por qué tengo que cambiar?". Había días, nos decía, que no cerraba ni a la hora de comer y pelaba a más de 80 personas. Su habilidad y destreza con las tijeras lo hacían posible y así ha sido a lo largo de todos estos años.

Un peluquero peculiar y singular
De condición humilde y soltero, Ángel manifestaba que "estoy contento con el trabajo que hago, ya que hay mucha gente que no podría pagar los precios que cobran en otras peluquerías". Trabajador incansable, este peluquero peculiar y singular, se dedicó durante varios años a cortar el pelo a los enfermos del Hospital General de Granollers, donde acudía los lunes, día que cerraba normalmente la peluquería.

El reportaje de L’Actualitat Comarcal iba acompañado, a modo de contraposición, de un artículo del peluquero de Granollers Josep Nieto, ya que Ángel veía en él a "un profesional reconocido y de prestigio". Nieto, correcto y atento, terminaba el artículo manifestándole "mi admiración más cordial por el trabajo que hace".

Aquellas 15 pesetas que cobraba en sus inicios se han convertido en los  2€ de ahora. "Muchos clientes me han dado generosamente siempre mucho más que lo que cobraba", recuerda ahora mientras explica al periodista que "quiero hacer algo para ayudar a la gente que me necesite".

Ya jubilado, retirado de una profesión que ha sido su vida, me pide que no me olvide de algo que para él es esencial. "Quiero dar las gracias a todos mis clientes por su fidelidad, ya que si he hecho lo que hecho y he llegado hasta donde he llegado, ha sido gracias a ellos", dice finalmente.

Nota: Ver....


http://www.aragranollers.cat

dissabte, 12 de setembre del 2015

11-S/2015: Granollers/Barcelona



Els de l'autobús número 1 organitzat per l'ANG d'altres imatges 
de la Via Lliure a la Meridiana de Barcelona. Foto/ Paco Monja


Granollers, 11-S/2015, 13,30 hores, estació d’autobusos de l’Avinguda del Parc. “Els de l’ANC/Òmnium han organitzat 10 autobusos per poder anar a la manifestació de la Via Lliure. El nostre, de Sagalés, és el número 1. Està totalment ple. Quin ambient tan maco! Hola, hola, que tal... Marxem tot just a les dues del migdia. Cap a Barcelona! Visca l’11 de Setembre! Estem fent història. Avui Granollers viu un dia especial. Hem fet bé venint en autobús. D’aquí una hora estarem a Barcelona. Oh, quanta gent! Quina gentada! Mai no hauria pensat que veuria això. És impressionant. Passen uns minuts de les tres de la tarda i no arribem encara al nostre destí.


Aquesta estona d’espera em desespera i em cansa una mica, però... Mira quants helicòpters! Goita, els Xics de Granollers! Oh, Aumedes per la Meridiana! Voleu xocolata! Hem d’agafar forces. Algú sap on es pot fer un riu? Aquell que va amb l’estelada no és... I aquell no és...  Mira, sí... aquell de l’estelada gran és... Quina emoció! Ja ens han fet la foto! Per RAC 1 diuen que és impressionant i que tota la Meridiana és plena de gom a gom. Escolta Rajoy. Escolta Santamaria. Europa ens mira. Els catalans som diferents. Ja n’hi ha prou. In, inde, independència ja, in, inde, independència ja... Mira nen, mira nena, mira avi, mira àvia, mira pare, mira mare... Quanta emoció! Podrem dir que hem estat i que hem participat activament en un 11-S històric. Ja han passat dues hores des de la cinc de la tarda. Parlen els polítics. S’escolta malament a través de la megafonia general.


Diuen els de la ràdio que hi ha hagut més de dos milions de persones. Impressionant. Vols dir que som tants? Ja ho sabrem demà. Els de La Razón diuen que hi ha hagut milers de persones. Tot ha anat bé. Hem de tornar a casa. Ja ho veurem per la tele. Els del bus número 1 que esperin al costat del centre Hipercor. Són les vuit... La Meridiana recupera la normalitat de mica en mica. Arriba el nostre autobús, el de can Sagalés número 1. Falten els Floreta... però hem de marxar. Recordeu que diumenge al migdia hi ha un acte especial per a celebrar la col·locació de l’estelada a la rotonda de Can Bassa, una estelada que ens han robat... Gràcies a tots i esperem que l’any que ve no hàgim d’organitzar viatges especials com aquest. Sí, sí, això voldrà dir que som independents. Visca Catalunya lliure! Quin dia! Quines ganes tinc d’arribar a casa! Adéu a tots. Fins una altra”.

El Dr. dels 10.000 passos

El Dr. Carles Vallbona. Foto: Antonio Alcalde

Tot just quan s’ha complert un mes i mig del seu traspàs, la mort del Dr. Carles Vallbona i Calbó (Granollers, 1923) a causa d’una greu malaltia, és encara una de les notícies més comentades després de passades les vacances d’estiu.

Malalt des de feia més d’un any, el Dr. Vallbona no va poder acudir a les seves cites amb Granollers (Hospital General de Granollers, Fundació Oncovallès...), on venia sempre que podia per continuar lligat a la seva ciutat i a la seva gent, amb els quals mantenia lligams de tota mena, destacant especialment els de caràcter professional. El Dr. Vallbona morí a Houston el passat dia 5 d’agost, on vivia des de fa més de cinquanta anys. Al llarg de la seva vida, però, mai no va perdre la seva relació amb Granollers i amb Catalunya. Impulsor de programes de salut, esport i medicina comunitària, des de 1980 era consultor de la Conselleria de Sanitat de Catalunya i presidia el Consell Assessor sobre Activitats i Promoció de la Salut.

A nivell local, ciutat de la qual era Fill Predilecte des de 1998 i on un institut d’ensenyament de secundària porta el seu nom, havia estat membre del patronat de la Fundació privada Vallès Hospital Asil de Granollers on es va crear l’Observatori de Salut Dr. Carles Vallbona. Tanmateix formava part del Comitè Científic de la Fundació Oncovallès, entitat de la qual va ser padrí i fundador i amb la qual col·laborava activament tanmateix en el sopar benèfic anual amb d’altres professionals de prestigi. Les circumtàncies han volgut que l'edició de la revista de la Fundació corresponent al mes de setembre -on es parla d'ell àmpliament- no hagi pogut incloure una nota sobre la seva mort i un resum ben ampli sobre la seva vinculació amb l'entitat, la ciutat... aspectes aquests que formaran part, de ben segur, de la revista a publicar el gener de 2016.

El Dr. Vallbona, que havia estat col·laborador de la NASA, va ser guardonat el passat 26 d’abril amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, un reconeixement que van rebre en el seu nom els seus familiars.

Més enllà d’aquestes qüestions, el Dr. Vallbona, el Dr. americà de Granollers com era conegut popularment, serà recordat per molts granollerins com la persona i el professional que els va aconsellar en moments difícils, ja que sempre que podia -mai no tenia un no per a ningú-, se’n portava els expedients mèdics a Houston (especialment aquells relacionats amb temes de càncer), per consultar-los amb els seus col·legues.

La seva bonhomia i la seva estima per Granollers feien que es presentés sempre com un professional proper, accessible i disposat a explicar les seves experiències, com feia sovint amb els periodistes locals, als quals tractava amb gentilesa i especial atenció. D’una entrevista, d’una conversa que vaig mantenir amb ell allà pels anys 80, va néixer una relació més que cordial que m’agrada recordar.

Convençut que “calia posar vida als anys i no anys a la vida”, el Dr. Vallbona aconsellava sovint –i així ho feia ell- que una bona manera de fer salut era fer 10.000 passos cada dia. Fins a sempre, Dr. de Granollers!