Granollers, dijous, mercat: Tres paraules que fan una. Foto / PM
Si Josep Pla hagués fet parada i fonda avui a la Fonda Europa com va fer els anys 70 del segle passat, segurament hauria escrit ben bé allò que ja va escriure aleshores sobre Granollers, el dijous, el mercat i la fonda i els esmorzars de forquilla, ja que, si fa no fa, els seus ulls haurien contemplat el mateix paisatge que hi va veure aleshores. El d'aquest matí era tranquil a les 8, hora en la qual els paradistes arriben a l'illa de vianants amb els seus vehicles per descarregar els seus productes.
El paisatge del mercat, sempre el mateix però sempre diferent, canvia la seva fisonomia poc a poc mentre espera l'arribada de les clientes, la gran majoria, entusiastes del remena aquí i remena allà a la recerca de la ganga que les permeti anar ben arreglades a preus ajustats. En poques hores, de 8 a 1 especialment, el mercat és l'exponent d'un passat que va ser ben diferent -amb presència de la pagesia local i comarcal- que ara dibuixa una cara homogènia i força semblant a la d'altres mercats que es fan a la comarca.
Imagino que, malgrat l'experiència -venim organitzant això del mercat des de l'any 1041- no deu ser fàcil controlar el seu perímetre, d'aspecte anàrquic però milimètricament municipalitzat. Del mercat, m'agrada tot i ben especialment, la gran velocitat amb la qual es renta la cara als espais que ha ocupat.
El mercat -més allà de l'alt cost que la seva neteja costa a la ciutat- no acostuma a ser tema de campanya electoral des de la diferència. Al contrari, el mercat uneix gairebé tothom, ja que tothom veu en ell un referent que ens ha diferenciat i encara ens diferencia. Hi ha molts pobles que tenen mercat, però només de Granollers i dels seus esmorzars de forquilla va escriure el mestre Pla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada