Fonda Europa, blanc i negre

Canvis a l'uniforme dels cambrers de la Fonda. Foto / PM

La notícia no és d'ahir, sinó de fa uns dies... Els habituals de la Fonda Europa de Granollers ja han pogut familiaritzar-se amb la nova vestimenta que presenten els cambrers d'aquest centenari establiment del carrer Anselm Clavé fundat el 1771. 

L'escriptor Josep Pla ja va parlar de la seva elegància quan visità la fonda els anys 60 i el caràcter seriós i de categoria que imprimien els seus cambrers amb la camisa blanca, la pajarita, la jaqueta i davantals negres i el seu tovalló de quadres a la mà o a l'espatlla... Des de fa molts anys, aquest uniforme ha acompanyat el dia a dia dels seus cambrers, però en temps de canvis com els que estem... el seu propietari, Ramon Parellada, ha decidit fer alguns retocs en la vestimenta dels professionals que hi treballen. Així, des de fa uns dies, el nou uniform és veu gairebé sense mirar, ja que la jaqueta negra ha estat canviada per una de blanc impol·lut, acompanyada d'una corbata de color negre... 

Impossible no veure els cambrers des de qualsevol raconet de l'establiment! Impossible no fixar la mirada en un uniform que, qui més qui menys, pot associar amb imatges cinematogràfiques de cambrers amb molt d'ofici en establiments referents del l'hostaleria, el fondisme o d'altres més moderns que naveguen per tots els mars del món.  

Pel que es veu -així ho he constatat aquest matí mentre feia un cafè- el canvi facilita comentaris de tota mena entre els clients, una situació a la qual ja està acostumat en Ramon quan toca alguna cosa de la Fonda, patrimoni que molts granollerins i vallesans consideren com a propi. 

Va passar amb la reforma de les habitacions, seguí amb els canvis realitzats a la cafeteria (desaparició de les taules de fusta i del terra de marbre de color blanc i negre -encara aguanta la taula rodona on dinava sovint la família Parellada-Garrell-), es repetí amb el nou enllumenat que van posar i... torna ara amb l'uniforme dels cambrers. És la força de la Fonda! No es talli, digui la seva: m'agrada, no m'agrada...