Vallesos núm. 6

La revista Vallesos Gent, terra i patrimoni —Vallès Oriental/Vallès Occidental— ja és al quiosc amb el número 6 de tardor-hivern. Lloable esforç el que fan l'equip que dirigeix el periodista Vicenç Relats i l'editor Ramon Vilageliu. Es tracta d'un número per llegir i... conservar a la biblioteca personal. Els vallesos en estat pur amb articles i reportatges sense fronteres i amb una presentació acurada que convida la lectura. 

Dues carpetes temàtiques, la dedicada als Pobles que van ser i a l'Any Xammar, mereixen una atenció especial. L'historiador Diego Sola presenta un treball extens sobre una temàtica que dibuixa la realitat dels dos vallesos tot incidint en pobles recordats, molts dels quals formen part ara d'altres municipis més grans: La Creu Alta, Gallecs, La Batllòria, Palou, Santiga, Sant Pere de Terrassa...  Una bona oportunitat per a conèixer a fons la realitat vallesana del passat i la seva relació amb el present.

També ens brinda la  revista una bona oportunitat —especialment als periodistes— per apropar-nos una mica més a la figura i obra del desaparegut Eugeni Xammar, periodista d'excepció, senyor, savi..., vallesà de l'Ametlla del Vallès que mereix l'atenció especial d'Albert Benzecry, Joan Safont, Ramon Vilageliu, Marta Bayo, Genís Tura, Quim Torra... Es tracta d'una bona proposta periodística i això fa que, en els temps que corren, la seva lectura es converteixi en un plaer.

Número 6 de Vallesos

Nota: El tancament de Canal 9 per part del PP és ja un fet. A València, més periodistes a l'atur, menys llibertat al carrer.

La carretera: de la Fonda Europa al Forn l'Espinasa

El proper dimarts dia 3 de desembre, la sala d'actes del Museu de Granollers acollirà a la tarda la presentació del llibre "La Carretera 1880-2010. De la Fonda Europa a can Peret de la Taverna", un treball realitzat per Pere Diumaró. Enric Garcia Pey, expert en tot allò que té a veure amb els noms i llocs de casa i toponímia en general, serà qui descobrirà en societat les claus d'un un llibre singular i molt granollerí, ja que de granollerins (veïns) ben cèntrics tracta. Després de l'èxit assolit amb el llibre dedicat als veïns (antics, d'ara...) de la plaça de la Corona, en Pere torna de nou amb una proposta molt similar però més ambiciosa encara.

¿Qui no té una opinió formada de la carretera? ¿Qui alguna vegada no ha trepitjat aquest espai tan cèntric del carrer Anselm Clavé? ¿Hi ha algun granollerí que pugui dir que mai no ha estat a la carretera, coneguda popularment aquesta com la zona que hi ha entre la plaça de la Corona i la Fonda Europa?

Durant molts anys, la carretera ha esdevingut un referent principal per al desenvolupament urbanístic social i econòmic de la ciutat. Diuen que els de Granollers li devem molt al general Prim. El fondista Paco Parellada i Novellas repetia sovint que sort n'havíem tingut d'ell els de Granollers: militar valent, polític il·lustrat... Des de 1848, la carretera ha marcat i marca —animals, carros, carruatges, automòbils, vianants...— el dia a dia de la ciutat. Convertida en una de les seves artèries principals —el cor el tenim els de Granollers a la plaça de la Porxada—, la carretera i aquest tram en concret han estat i són centre constant de moltes mirades i moltíssimes trepitjades.

Els darrers 165 anys i sota l'ombra allargada de la carretera, Granollers ha anat creixent de mica en mica. Aquest tram ha concentrat els millors establiments comercials des d'antuvi i la millor prova d'això és que s'ha convertit —per a satisfacció d'uns quants rendistes i per a desesperació i neguit de molta gent—, en una Milla d'Or on les botigues fa temps que han fet marxar la majoria de veïns que hi vivien. El resultat, a banda i banda i a peu de carretera, és, si fa no fa, en aquests moments el següent: botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, El Cisne, botiga, botiga, can Botey, botiga, can Sagalés, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, Museu de Granollers, botiga, botiga, botiga, Farmàcia Torrents, can Ramoneda, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, Viena, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, Ca la Sila, Fonda Europa. Els números imparells de les cases i edificis van des de l'1 de la Fonda Europa al 81 del Forn l'Espinasa -banda esquerra-, i els parells, del 2 de l'Oficina de Turisme al 74 de Marga Confeccions -banda dreta-.

Al llibre que comentem, en Pere Diumaró fa un recorregut històric d'aquest tram tot descobrint, principalment, el passat anterior a aquesta etapa actual amb concentració massiva de botigues. Ho fa tot comptant amb les brillants i encertades opinions i reflexions dels periodistes Josep Maria Codina, Josep Mas i Albert Jordana, i la més humil del que això escriu, i d'antics veïns de la carretera, entre els quals Pep Comas. L'Arxiu Comarcal, l'Arxiu Municipal de Granollers, l'Arxiu de Revista del Vallès i diversos articles que van sortir en el seu dia en aquesta publicació sobre uns quants establiments (signats per José Mas, Roberto Giménez, Frederic Nadal, José Antonio Pilar, Francesc Barbachano...) aporten material ja conegut però molt representatiu. A destacar tanmateix la relació de notícies que sobre la carretera s'han publicat a la premsa granollerina (La Gralla...) i els retrats literaris d'uns quants granollerins ben coneguts que hi van viure: Josep Estrada, Joan Calderon, Joan Massó, Joan Carbó, Antoni Cumella, Joan Barbany, Emili Botey, Jaume Serra, Pere Viaplana...

També hi ha el repàs al padró municipal de diferents anys. El resultat, un llibre de 400 pàgines i 380 fotografies relacionades totes elles amb la carretera. Es tracta d'un treball personal, extens i meticulós (amb alguna llicència com passa en el cas del titular) en el qual en Pere, el noi de can Peret de la Taverna amb més de 80 anys i que gaudeix de vistes excepcionals des del balcó de casa seva de la plaça de la Corona i del carrer Anselm Clavé, ha fet realitat. Poques persones podien fer com ell i amb tanta propietat un llibre així. Ell, veí de la carretera, ho ha fet possible. Enhorabona!

Portada del llibre sobre la carretera de Pere Diumaró

La 24a Matagalls-Granollers

A aquestes hores del matí, centenars de caminants (entre els quals uns quants corredors), participen a la 24a Marxa Matagalls-Granollers, una prova de 40 quilòmetres que organitza l'Agrupació Excursionista de Granollers (AEG). Els primers corredors de ben segur que hauran arribat ja a la seu que l'AEG té al carrer de Corró, punt i final d'una iniciativa que es manté en el calendari de proves de muntanya comarcals amb una notable i destacada participació. Es tracta d'un recorregut que exigeix esforç i ressistència mental, ja que ofereix una mica de tot: pujades, baixades, pla...

En aquesta edició els organitzadors esperaven comptar amb uns 700 inscrits entre els participants de la llarga de 40 quilòmetres i la semi de 20, una alternativa que compta també amb uns quants  entusiastes. La Matagalls-Granollers forma part -cada dia més- del calendari de proves que les agrupacions excursionistes posen a l'abast de la gent per fomentar la pràctica d'un esport saludable que enganxa i crea passió. Diuen que tot es començar. Primer 5, desprès 10 quilòmetres... En aquest cas, el recorregut que s'inicia a Sant Marçal ofereix grans possibilitats paisatgístiques pel Montseny més natural i singular, amb el cim del Matagalls  (1.697 m.) com a punt referencial de la Serralada Prelitoral.Un ampli panorama s'obre als peus dels caminants en aquest punt. Diuen que en dies clars es pot contemplar el Port del Compte, els Rasos de Peguera, la serra d'Ensija, el Cadí, el Moixeró.... Avui no ha estat el cas segons podem observar a través de la foto de l'Àlex Sastre.

Com és norma també ja des de fa temps, els nous Kilian Jornet -que cada dia són més-... han iniciat el recorregut tot corrent a primeres hores del matí i molts d'ells ja hauran acabat, però la gran majoria farà la seva arribada a la seu del carrer de Corró entre les dues i les tres del migdia, després de 6-7 hores de caminar: Passat el mític Matagalls arriba l'hora de Coll Formic, Pla de la Caaaaaaaalmaaaaaa, zona boscosa de Cànoves, Les Franqueses, Granollers...

L'experiència fa que els de l'AEG, comandats pel seu president Carles Garcia, ofereixin cada any una gran prova per a satisfacció general. En aquest temps en els que aquest tipus de proves tenen una gran acceptació, m'agradaria saber què en pensaria el geògraf Dr. Salvador Llobet, fundador de l'entitat allí pel 1928 al cim del Suí, d'aquesta febrada que hi ha ara per córrer i caminar, ja que per a ell l'excursionisme era bàsicament una manera de descobrir i estudiar el territori. I ell -el noi de Can Passaserres- això ho va fer -tots ho sabem- a la perfecció. Aquesta vegada m'he quedat a casa i no he gaudit/patit d'uns 40 quilòmetres que em porten bons records, entre els quals la conversa que vaig tenir fa uns quants anys tot baixant del cim de Matagalls amb el desaparegut Joan Bretcha; la satisfacció que em va donar estar acompanyat del meu nebot Nacho en una altra edició... L'any que ve -serà l'edició número 25- potser repeteixo experiència.

Àlex Sastre, cim de Matagalls,  24/11/13

Nota:

Dilluns 25 de novembre al matí. Llegeixo a El 9 Nou que es limitaran les curses i caminades al Parc Natural del Montseny per a garantir la conservació de l'espai. Em sembla una bona pensada. Especialment en determinades zones i espais concrets. El periodista Ferran Polo ho explica molt bé en un ampli reportatge. 

Granollers, dijous, mercat...

Mercat de Granollers, anys 1910 / Foto: L. Roisin - Arxiu Municipal de Granollers

Hola. Nou intent amb el blog després d’un període llarg d’absència. L’amic Donat Putx em torna a activar i només em falta ara l’acció/reacció que tant recordava en les seves propostes el recordat i enyorat artista Jordi Benito. Dijous, 21 de novembre, Granollers, mercat... La carretera i els seus cèntrics carrers (plaça de la Porxada, dels Porcs, de l’Oli, del Bestiar...), viuen la realitat del mercat, una cita mil·lenària que ara, com ja succeïa fa tropecientos anys, passa també per les coordenades de la Fonda Europa i d’altres establiments (Can Kiko, Can Layon...), amb els seus tradicionals esmorzars de forquilla. Es tracta d’una tradició ancestral que, amb tocs moderns, segueix essent fidel a un passat que torna cada dijous. Ja se sap: a Granollers, el dijous, és mercat.

No és la primera vegada, periodísticament parlant, que utilitzo el mercat del dijous com a punt de sortida de les meves reflexions. Als anys 80 –-aleshores l’amic i redactor Putx també em retocava/supervisava els escrits a la seva manera-- vaig iniciar una secció fixa amb el nom de Mercat a mercat a Plaça Gran, setmanari d’informació comarcal que vaig tenir ocasió de dirigir durant uns quants anys i que sortia... els dijous.

Uns quants anys després, torno de nou amb el tema del mercat com a punt de sortida i amb el compromís d’escriure periòdicament. Veurem què passa. La primera foto –-la història obliga-- correspon a una antiga estampa granollerina dels anys 10 del segle passat, amb els carros i carruatges un dijous de mercat en plena carretera, tot ocupant la plaça del Bestiar, i amb una Fonda Europa que s’endevina plena de pagesos.

El mercat, en aquest espai d’internet tan global de les idees i les reflexions, té nom de mercat mundial. En aquesta ocasió, jo he arribat de bon matí aquest dijous 21 de novembre –-fa un fred que pela--, he muntat la parada --petita però endreçada-- i he ofert les meves primeres reflexions. Espero que els interessin.