Oncovallès: Fins i tot els diners de Bankia són bons!

Els amics d'Oncovallès, Fundació d'ajuda oncològica amb seu a Granollers, informen de la celebració, demà dimarts dia 11 a les 10 del matí,  d'una roda de premsa per a fer conèixer que "Bankia i la seva red solidària recolzen el projecte d'Oncovallès" amb un dotació econòmica de 10.000 euros. La nota destaca que l'acte comptarà amb la presència d'uns quants responsables de Bankia, els quals faran entrega als d'Oncovallès de la quantitat esmentada. Aquests responsables serán: Manel López, Eduard Romeu, Francisco Gutierrez i Dolors Martínez.

Des d'Oncovallès remarquen  que aquesta dotació econòmica de 10.000 euros ajudarà a mantenir els serveis que ofereix la fundació a la població del Vallès Oriental. I ho farà en uns moments, en els quals els d'Oncovallès necessiten de molts bons actes Bankia com aquest per a seguir endavant amb una tasca que necessita tots els diners del món en aquests temps de crisi i de dificultats. 

Lloable per tant aquest gest dels de Bankia si no fos perquè... com pensen/m moltes persones, gestos com aquests (i encara més grans i més solidaris) haurien d'anar acompanyats d'un compromís general ètic de tota l'entitat, involucrada des de fa temps (com tants d'altres bancs i caixes a Espanya) en una sèrie d'actes de dubtosa legalitat pel que fa al comportament del seus màxims responsables i molts d'altres empleats. El tema de les preferents amb milers de clients estafats i enganyats (molts d'ells de Granollers i comarca) és només un exemple.

És evident que en els temps que corren, els de la banca i cia. necessiten netejar certes i determinades coses i el fet de dur a terme segons quines accions solidàries com aquesta amb Oncovallès, ajuda. Com es veu, corren temps també (la necessitat té a vegades aquestes coses) en els quals tots els diners (fins i tots els de Bankia) són bons. I on posa Bankia posin vostès el nom de les entitats d'estalvi que vulguin ("La Caixa", "Catalunya Caixa", BBVA...) i... encertaran. Segur. 

Tot sigui per la gent que pateix aquesta cruel i greu malaltia que és el càncer. Gràcies als (bons) de Bankia.

Els d'Oncovallès necessiten ajuts econòmics. Foto: FO

Adéu al granollerí Enric Pey (músic, lletraferit...)

Tot repassant Facebook m'assabento de la mort, ahir diumenge, del granollerí Enric Pey i Rufí, músic, lletraferit... L'Enric, que tenia 85 anys, és recordat des de la xarxa per Francesc Sala, donada la seva vinculació amb un partit polític, ERC de Granollers, en el qual havien coincidit moltes vegades tots dos.

Recordo perfectament l'últim moment que vaig veure l'Enric. Va ser divendres passat al matí davant la Biblioteca de Can Pedrals. I recordo també la reflexió que vaig fer després de saludar-lo: "No es deu trobar massa bé", vaig pensar en veure'l caminar uns metres i parar, cosa que li vaig veure fer dues o tres vegades seguides. Portava el seu bastó, la seva jaqueta de color blau, la seva gorra... I anava sol, com solia anar-hi gairebé sempre mentre passejava amunt i avall pels carrers de la ciutat. Sempre anava, això sí, amb una missió. 

Durant els anys que vag treballar a Revista del Vallès com a responsable de cultura i societat, la visita de l'Enric (una vegada al mes com a mínim....) era una de les més habituals. Pujava l'escala, tocava el timbre, entrava fins la redacció i em donava un conjunt de retalls escrits mecanografiats a mena de petit quadern amb notícies fetes per ell a l'entorn de temes que coneixia bé, principalment tot allò que tenia a veure amb la música i els músics granollerins.

En Pey músic formava part de la saga familiar dels germans Pey de Granollers, ben coneguda per la seva prolífica obra i l'entusiasme amb el qual han defensat tot allò que té a veure amb la música i el nom musical de la ciutat.

L'Enric Pey, dotat d'una gran memòria i vidu des de fa molts anys, era un home de caràcter i precisava les qüestions al detall, un aspecte aquest que no sempre agradava tothom i que sovint convertia en cartes al director dels diaris amb missatges clars i contundents. Més enllà d'aquestes qüestions, de la seva memòria n'hem tingut sort tots aquells que d'una manera o altra ens dediquem per aquestes contrades a l'art d'ajuntar paraules.

El seu testimoni sobre el bombardeig de Granollers de 1938 o d'altres fets de la història recent de Granollers, entre els quals tots aquells relacionats amb el món de la música (i la sardana...) i les orquestres de la ciutat, ha resultat de gran importància en moltes ocasions. Molts dels temes històrics de Granollers passaven per ell quan de trobar testimonis rellevants es tractava.

Estudiós musical, coneixia els músics que havien format part de les orquestres de més renom de la ciutat, entre les quals la Selecció, amb els quals havia tocat en moltes ocasions. Des de fa uns anys cap aquí, tenia una columna setmanal de música a la revista Tot Granollers i del Vallès Oriental, on opinava de música i oferia informació sobre els músics més coneguts i reconeguts.

Enric Pey

Josep Marquès alerta des de la Creu Roja sobre la difícil situació de les persones majors de 45 anys en atur

Josep Marquès, president de la Creuy Roja de Catalunya, ha alertat recentment sobre la difícil situació per la qual passen moltes persones majors de 45 anys que es troben a l'atur. Un ampli estudi de les persones que passen actualment per aquesta ONG en demanda d'ajuda, mostra un panorama més que preocupant segons va indicar fa uns dies Barcelona el seu president, el granollerí Josep Marquès.

Com ja ha passat en d'altres ocasions, l'informe presentat per la gent de la Creu Roja es basa en la gran quantitat de persones que actualment necessiten d'ajudes especials després d'haver perdut la feina. En molts casos, es tracta de persones que perden la feina després d'haver treballat 15, 20 o 30 anys en la mateixa empresa. Moltes d'aquestes persones es situen en la franja de més de 45 anys i uns quants entre els 55 i els 60 anys, tots a les portes d'una jubilació que es veurà afectada per la falta de contractes en aquest últim tram de la vida laboral. 

Marquès va estar acompanyat en la roda de premsa que va oferir per a informar sobre aquest tema d'uns quants testimonis, persones necessitades després de perdre la feina i que ara es troben vivint una situació que mai no haurien pensat. Les preocupacions i les necessitats formen part, la majoria dels casos, d'un panorama preocupant, ja que el 80% d'aquestes persones tindran moltes dificultats per trobar una nova ocupació, amb tot allò que això comporta. 

Marquès —que fa mesos havia alertat ja sobre la nova pobresa energètica i les seves conseqüències— va manifestar en relació al nou informe realitzat sobre les persones que tenen més de 45 anys i es troben a l'atur que "el tema és preocupant en la mesura que els afecta ara greument i els afectarà encara més d'aquí uns anys quan es jubilin, ja que cobraran unes pensions molt minses". El president de la Creu Roja demanà a les administracions i als polítics que prestin una especial atenció a aquest ampli col·lectiu social que resta desamparat en molts casos.

Josep Marquès alerta sobre la situació per la qual passen les personses
que tenen més de 45 anys i no troben feina. Foto / CR