Adéu al granollerí Enric Pey (músic, lletraferit...)

Tot repassant Facebook m'assabento de la mort, ahir diumenge, del granollerí Enric Pey i Rufí, músic, lletraferit... L'Enric, que tenia 85 anys, és recordat des de la xarxa per Francesc Sala, donada la seva vinculació amb un partit polític, ERC de Granollers, en el qual havien coincidit moltes vegades tots dos.

Recordo perfectament l'últim moment que vaig veure l'Enric. Va ser divendres passat al matí davant la Biblioteca de Can Pedrals. I recordo també la reflexió que vaig fer després de saludar-lo: "No es deu trobar massa bé", vaig pensar en veure'l caminar uns metres i parar, cosa que li vaig veure fer dues o tres vegades seguides. Portava el seu bastó, la seva jaqueta de color blau, la seva gorra... I anava sol, com solia anar-hi gairebé sempre mentre passejava amunt i avall pels carrers de la ciutat. Sempre anava, això sí, amb una missió. 

Durant els anys que vag treballar a Revista del Vallès com a responsable de cultura i societat, la visita de l'Enric (una vegada al mes com a mínim....) era una de les més habituals. Pujava l'escala, tocava el timbre, entrava fins la redacció i em donava un conjunt de retalls escrits mecanografiats a mena de petit quadern amb notícies fetes per ell a l'entorn de temes que coneixia bé, principalment tot allò que tenia a veure amb la música i els músics granollerins.

En Pey músic formava part de la saga familiar dels germans Pey de Granollers, ben coneguda per la seva prolífica obra i l'entusiasme amb el qual han defensat tot allò que té a veure amb la música i el nom musical de la ciutat.

L'Enric Pey, dotat d'una gran memòria i vidu des de fa molts anys, era un home de caràcter i precisava les qüestions al detall, un aspecte aquest que no sempre agradava tothom i que sovint convertia en cartes al director dels diaris amb missatges clars i contundents. Més enllà d'aquestes qüestions, de la seva memòria n'hem tingut sort tots aquells que d'una manera o altra ens dediquem per aquestes contrades a l'art d'ajuntar paraules.

El seu testimoni sobre el bombardeig de Granollers de 1938 o d'altres fets de la història recent de Granollers, entre els quals tots aquells relacionats amb el món de la música (i la sardana...) i les orquestres de la ciutat, ha resultat de gran importància en moltes ocasions. Molts dels temes històrics de Granollers passaven per ell quan de trobar testimonis rellevants es tractava.

Estudiós musical, coneixia els músics que havien format part de les orquestres de més renom de la ciutat, entre les quals la Selecció, amb els quals havia tocat en moltes ocasions. Des de fa uns anys cap aquí, tenia una columna setmanal de música a la revista Tot Granollers i del Vallès Oriental, on opinava de música i oferia informació sobre els músics més coneguts i reconeguts.

Enric Pey