El proper dimarts dia 3 de desembre, la sala d'actes del Museu de Granollers acollirà a la tarda la presentació del llibre "La Carretera 1880-2010. De la Fonda Europa a can Peret de la Taverna", un treball realitzat per Pere Diumaró. Enric Garcia Pey, expert en tot allò que té a veure amb els noms i llocs de casa i toponímia en general, serà qui descobrirà en societat les claus d'un un llibre singular i molt granollerí, ja que de granollerins (veïns) ben cèntrics tracta. Després de l'èxit assolit amb el llibre dedicat als veïns (antics, d'ara...) de la plaça de la Corona, en Pere torna de nou amb una proposta molt similar però més ambiciosa encara.
¿Qui no té una opinió formada de la carretera? ¿Qui alguna vegada no ha trepitjat aquest espai tan cèntric del carrer Anselm Clavé? ¿Hi ha algun granollerí que pugui dir que mai no ha estat a la carretera, coneguda popularment aquesta com la zona que hi ha entre la plaça de la Corona i la Fonda Europa?
Durant molts anys, la carretera ha esdevingut un referent principal per al desenvolupament urbanístic social i econòmic de la ciutat. Diuen que els de Granollers li devem molt al general Prim. El fondista Paco Parellada i Novellas repetia sovint que sort n'havíem tingut d'ell els de Granollers: militar valent, polític il·lustrat... Des de 1848, la carretera ha marcat i marca —animals, carros, carruatges, automòbils, vianants...— el dia a dia de la ciutat. Convertida en una de les seves artèries principals —el cor el tenim els de Granollers a la plaça de la Porxada—, la carretera i aquest tram en concret han estat i són centre constant de moltes mirades i moltíssimes trepitjades.
Els darrers 165 anys i sota l'ombra allargada de la carretera, Granollers ha anat creixent de mica en mica. Aquest tram ha concentrat els millors establiments comercials des d'antuvi i la millor prova d'això és que s'ha convertit —per a satisfacció d'uns quants rendistes i per a desesperació i neguit de molta gent—, en una Milla d'Or on les botigues fa temps que han fet marxar la majoria de veïns que hi vivien. El resultat, a banda i banda i a peu de carretera, és, si fa no fa, en aquests moments el següent: botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, El Cisne, botiga, botiga, can Botey, botiga, can Sagalés, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, Museu de Granollers, botiga, botiga, botiga, Farmàcia Torrents, can Ramoneda, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, Viena, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, Ca la Sila, Fonda Europa. Els números imparells de les cases i edificis van des de l'1 de la Fonda Europa al 81 del Forn l'Espinasa -banda esquerra-, i els parells, del 2 de l'Oficina de Turisme al 74 de Marga Confeccions -banda dreta-.
Al llibre que comentem, en Pere Diumaró fa un recorregut històric d'aquest tram tot descobrint, principalment, el passat anterior a aquesta etapa actual amb concentració massiva de botigues. Ho fa tot comptant amb les brillants i encertades opinions i reflexions dels periodistes Josep Maria Codina, Josep Mas i Albert Jordana, i la més humil del que això escriu, i d'antics veïns de la carretera, entre els quals Pep Comas. L'Arxiu Comarcal, l'Arxiu Municipal de Granollers, l'Arxiu de Revista del Vallès i diversos articles que van sortir en el seu dia en aquesta publicació sobre uns quants establiments (signats per José Mas, Roberto Giménez, Frederic Nadal, José Antonio Pilar, Francesc Barbachano...) aporten material ja conegut però molt representatiu. A destacar tanmateix la relació de notícies que sobre la carretera s'han publicat a la premsa granollerina (La Gralla...) i els retrats literaris d'uns quants granollerins ben coneguts que hi van viure: Josep Estrada, Joan Calderon, Joan Massó, Joan Carbó, Antoni Cumella, Joan Barbany, Emili Botey, Jaume Serra, Pere Viaplana...
¿Qui no té una opinió formada de la carretera? ¿Qui alguna vegada no ha trepitjat aquest espai tan cèntric del carrer Anselm Clavé? ¿Hi ha algun granollerí que pugui dir que mai no ha estat a la carretera, coneguda popularment aquesta com la zona que hi ha entre la plaça de la Corona i la Fonda Europa?
Durant molts anys, la carretera ha esdevingut un referent principal per al desenvolupament urbanístic social i econòmic de la ciutat. Diuen que els de Granollers li devem molt al general Prim. El fondista Paco Parellada i Novellas repetia sovint que sort n'havíem tingut d'ell els de Granollers: militar valent, polític il·lustrat... Des de 1848, la carretera ha marcat i marca —animals, carros, carruatges, automòbils, vianants...— el dia a dia de la ciutat. Convertida en una de les seves artèries principals —el cor el tenim els de Granollers a la plaça de la Porxada—, la carretera i aquest tram en concret han estat i són centre constant de moltes mirades i moltíssimes trepitjades.
Els darrers 165 anys i sota l'ombra allargada de la carretera, Granollers ha anat creixent de mica en mica. Aquest tram ha concentrat els millors establiments comercials des d'antuvi i la millor prova d'això és que s'ha convertit —per a satisfacció d'uns quants rendistes i per a desesperació i neguit de molta gent—, en una Milla d'Or on les botigues fa temps que han fet marxar la majoria de veïns que hi vivien. El resultat, a banda i banda i a peu de carretera, és, si fa no fa, en aquests moments el següent: botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, El Cisne, botiga, botiga, can Botey, botiga, can Sagalés, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, Museu de Granollers, botiga, botiga, botiga, Farmàcia Torrents, can Ramoneda, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, Viena, botiga, botiga, botiga, botiga, botiga, Ca la Sila, Fonda Europa. Els números imparells de les cases i edificis van des de l'1 de la Fonda Europa al 81 del Forn l'Espinasa -banda esquerra-, i els parells, del 2 de l'Oficina de Turisme al 74 de Marga Confeccions -banda dreta-.
Al llibre que comentem, en Pere Diumaró fa un recorregut històric d'aquest tram tot descobrint, principalment, el passat anterior a aquesta etapa actual amb concentració massiva de botigues. Ho fa tot comptant amb les brillants i encertades opinions i reflexions dels periodistes Josep Maria Codina, Josep Mas i Albert Jordana, i la més humil del que això escriu, i d'antics veïns de la carretera, entre els quals Pep Comas. L'Arxiu Comarcal, l'Arxiu Municipal de Granollers, l'Arxiu de Revista del Vallès i diversos articles que van sortir en el seu dia en aquesta publicació sobre uns quants establiments (signats per José Mas, Roberto Giménez, Frederic Nadal, José Antonio Pilar, Francesc Barbachano...) aporten material ja conegut però molt representatiu. A destacar tanmateix la relació de notícies que sobre la carretera s'han publicat a la premsa granollerina (La Gralla...) i els retrats literaris d'uns quants granollerins ben coneguts que hi van viure: Josep Estrada, Joan Calderon, Joan Massó, Joan Carbó, Antoni Cumella, Joan Barbany, Emili Botey, Jaume Serra, Pere Viaplana...
També hi ha el repàs al padró municipal de diferents anys. El resultat, un llibre de 400 pàgines i 380 fotografies relacionades totes elles amb la carretera. Es tracta d'un treball personal, extens i meticulós (amb alguna llicència com passa en el cas del titular) en el qual en Pere, el noi de can Peret de la Taverna amb més de 80 anys i que gaudeix de vistes excepcionals des del balcó de casa seva de la plaça de la Corona i del carrer Anselm Clavé, ha fet realitat. Poques persones podien fer com ell i amb tanta propietat un llibre així. Ell, veí de la carretera, ho ha fet possible. Enhorabona!
 |
| Portada del llibre sobre la carretera de Pere Diumaró |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada