El Dr. Carles Vallbona. Foto: Antonio Alcalde
Malalt
des de feia més d’un any, el Dr. Vallbona no va poder acudir a les seves cites
amb Granollers (Hospital General de Granollers, Fundació Oncovallès...), on
venia sempre que podia per continuar lligat a la seva ciutat i a la seva gent,
amb els quals mantenia lligams de tota mena, destacant especialment els de
caràcter professional. El Dr. Vallbona morí a Houston el passat dia 5 d’agost,
on vivia des de fa més de cinquanta anys. Al llarg de la seva vida, però, mai
no va perdre la seva relació amb Granollers i amb Catalunya. Impulsor de
programes de salut, esport i medicina comunitària, des de 1980 era consultor de
la Conselleria de Sanitat de Catalunya i presidia el Consell Assessor sobre
Activitats i Promoció de la Salut.
A
nivell local, ciutat de la qual era Fill Predilecte des de 1998 i on un
institut d’ensenyament de secundària porta el seu nom, havia estat membre del patronat de la
Fundació privada Vallès Hospital Asil de Granollers on es va crear
l’Observatori de Salut Dr. Carles Vallbona. Tanmateix formava part del Comitè
Científic de la Fundació Oncovallès, entitat de la qual va ser padrí i fundador
i amb la qual col·laborava activament tanmateix en el sopar benèfic anual amb
d’altres professionals de prestigi. Les circumtàncies han volgut que l'edició de la revista de la Fundació corresponent al mes de setembre -on es parla d'ell àmpliament- no hagi pogut incloure una nota sobre la seva mort i un resum ben ampli sobre la seva vinculació amb l'entitat, la ciutat... aspectes aquests que formaran part, de ben segur, de la revista a publicar el gener de 2016.
El
Dr. Vallbona, que havia estat col·laborador de la NASA, va ser guardonat el
passat 26 d’abril amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, un reconeixement
que van rebre en el seu nom els seus familiars.
Més
enllà d’aquestes qüestions, el Dr. Vallbona, el Dr. americà de Granollers com
era conegut popularment, serà recordat per molts granollerins com la persona i
el professional que els va aconsellar en moments difícils, ja que sempre que
podia -mai no tenia un no per a ningú-, se’n portava els expedients mèdics a
Houston (especialment aquells relacionats amb temes de càncer), per consultar-los
amb els seus col·legues.
La
seva bonhomia i la seva estima per Granollers feien que es presentés sempre com
un professional proper, accessible i disposat a explicar les seves experiències,
com feia sovint amb els periodistes locals, als quals tractava amb gentilesa i
especial atenció. D’una entrevista, d’una conversa que vaig mantenir amb ell
allà pels anys 80, va néixer una relació més que cordial que m’agrada recordar.
Convençut
que “calia posar vida als anys i no anys a la vida”, el Dr. Vallbona
aconsellava sovint –i així ho feia ell- que una bona manera de fer salut era
fer 10.000 passos cada dia. Fins a sempre, Dr. de Granollers!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada