Granollers, territori Amma

Diferents moments de la presència de l'Amma a Granollers al Palau 

d'Esports i participació de l'alcalde, Josep Mayoral, en el moment de rebre l'ajuda econòmica 

que la líder espiritual hinduista ha donat pels nens de la ciutat.  Foto/PM

Granollers és des de fa uns anys territori Amma. El guió, des de l'any 2011, és si fa no fa, sempre el mateix. Arribada al Palau d'Esports de la intendència, presència de la líder espiritual a un entarimat de la pista central i repartiment d'abraçades al llarg de tot el dia amb l'assistència de milers i milers de persones que ocupen tota la pista i bona part de les graderies.

Després de molts anys  de presenciar el mateix guió en el mateix escenari, sempre em pregunto el perquè de tot plegat. Observo, miro les persones que pacientment esperen el seu torn per rebre l'abraçada -reconfortant diuen- d'aquesta líder espiritual que dedica bona part del seu temps -té una fundació que presta ajuda a causes socials gairebé de tot el món- a compartir els seus sentiments i les seves reflexions amb els altres. Més de 35 milions de persones saben ja què significa i què representa abraçar-se amb ella durant uns segons.

Dimarts passat vaig anar al Palau d'Esports a fer un reportatge sobre el tema per AraGranollers. Vaig parlar amb els de l'organització, ben organitzats, amb força gent (de la comarca i de tot arreu) i vaig fer unes fotos per acompanyar el text del reportatge que surt publicat aquesta setmana.

Tot van ser facilitats a l'hora de fer la feina. Gràcies. El moment de fer les fotos va coincidir amb la presència davant l'Amma d'una mare amb el seu fill. L'Amma va agafar en braços la criatura i la va abraçar afectuosament mentre el mirava atentament. Al seu costat, la mare de la criatura, agenollada i emocionada, seguia l'acció amb ulls plorosos. Uns segons després, tots tres, Amma, mare i fill, coincidien en una abraçada que vaig veure ben de prop. De la història, de la mare i el nen, no sé res , però dies després encara veig aquella cara i aquells ulls i... m'emociono.

Un dia després, dimecres a la tarda, vaig tornar al mateix escenari. Aquesta vegada, per complementar la informació del reportatge, ja que l'Amma, igual que havia fet ja altres dos anys, havia anunciat que faria una aportació econòmica a l'Ajuntament de Granollers. Eren 2/4 de vespre quan arribà l'alcalde Josep Mayoral acompanyat de la regidora de Serveis Socials Maria del Mar Sánchez. Tods dos van ser convidats a seure molt a prop de l'Amma mentre una noia feia una lectura d'un text novel·lat sobre la relació entre un grup de persones on es parlava d'amor, temor, enveja, del poder de la ment i de la capacitat del perdó... L'atenció al Palau era màxima en aquells moment. La pista central i bona part de les graderies eren totalment plenes. Es respirava silenci, emoció...

Acabada la reflexió de la lectura novel·lada, els organitzadors van anunciar la presència de l'alcalde Mayoral i van informar de la donació econòmica que la líder espiritual feia una vegada més. En aquesta ocasió els destinataris seran els nens i nenes que formen part del projecte municipal "Amics i amigues de la infància". Els beneficiats seran proposats per professionals dels Equips Bàsics d'Atenció Social Primària de l'Ajuntament de Granollers.

Mayoral va agrair l'Amma i a tots els assistents la donació anunciada. Després, ell i la regidora van tenir l'oportunitat de rebre l'abraçada de l'Amma i des de l'organització es van mostrar encantats de ser-hi novament a Granollers i compartir amb la ciutat tan important trobada. L'acte seguí amb el seu guió de cants i oracions amb l'Amma abraçadora com a protagonista. Era l'últim dia de l'Amma a Granollers. Segurament, serà fins l'any que ve. Mayoral i Sánchez van abandonar el recinte del Palau d'Esports prop de les vuit del vespre amb un xec de 5.000 euros que a uns quants nens de la ciutat els aniran molt bé. Al carrer, plovia fort i l'aigua era bona. Dins, els seguidors entusiastes de l'Amma seguien entusiasmats una Amma totalment entregada.

Han passat dos dies des que vaig veure l'abraçada de l'Amma a aquella mare i a aquell nen, i em torno a preguntar mil preguntes sobre tot allò que he tornat a viure un any més i que no acabo d'entendre encara. Per què serà? Una que volia fer a Mayoral sobre què pensava de tot això de les abraçades -a ell que tant les prodiga-, no em vaig atrevir a fer-se-la.