Aquests dies i aquest mes de gener, es compleixen setanta-cin anys dels bombardejos que l'aviació italiana al servei de Franco propicià a Granollers els dies 24, 25 i 26... de gener del 1939. Després del terrible bombardeig del 31 de maig de 1938 (224 morts, centenars de ferits...), Granollers i d'altres poblacions vallesanes (les Franqueses del Vallès, Canovelles, Cardedeu, el Figaró, Mollet del Vallès, la Garriga...) foren durament castigades per les tropes franquistes. El balanç de morts, segons els historiadors, es xifra en una setantena de persones. Avui, ara fa 75 anys, la gent de Granollers i comarca van veure els avions...
Aquest malson és objecte avui d'un record especial. Ho ha fet l'Ajuntament de Granollers amb l'organització d'un seguit d'actes (xerrades, conferències, exposición, publicacions —reportatge especial a Granollers Informa), i ho fan també d'altres entitats, mitjans de comunicació... Especialment ben presentat i documentat he trobat el reportatge que podem llegir avui a les pàgines centrals d'El PuntAvui titulat "75 anys. Diari d'una ocupació". La periodista vallesana Anna Ballbona fa un recorregut per aquells tràgics fets de la mà de l'historiador Joan Garriga, gran coneixedor del tema, tot inicidint en records de persones que hi van viure aquella tragèdia, entre els quals l'escriptor i pedagog Joan Triadú.
Els bombardejos formaven part d'un pla que tenia com a objectiu principal, els darrers mesos de la guerra, castigar les poblacions per on marxaven i fugien en retirada, cap a l'exili, les tropes republicanes, acompanyades, en molts casos, de milers de persones que no havien participat en la guerra. A Granollers, un centenar d'edificis van resultar afectats per les bombes: Hospital, tallers de la foneria de Can Trullàs, Roca Umbert, la fàbrica d'electricitat d'Estabanell i Pahissa...
Després de les bombes de l'aviació... l'ocupació física dels municipis anava a càrrec de la tropa, representada per soldats de l'anomenat exèrcit "nacional". Les tropes, ocupaven un municipi, s'hi quedaven uns dies mentre s'establia l'ordre corresponent... A Granollers arribaren i entraren el 28 de gener; a la Garriga, el 2 de febrer... Milers de soldats van participar-hi activament en aquelles entrades triunfals. Un d'ells es deia Pedro. Entre la mili i la guerra va estar més de set anys fora de casa. Era natural d'un petit municipi de Burgos i sempre va ser soldat ras. L'any 1974, ja jubilat, ell i la seva família es van traslladar a viure-hi a Granollers. Un dia... va voler anar a la Garriga. Ho va fer un diumenge al matí. En arribar a un carrer va reconèixer una casa i parlà amb dues dones durant uns minuts. Les persones per les quals preguntava ja no vivien allí. Havien viscut, sí, però ja no hi eren des de fa anys. L'emoció es palpava en l'ambient. Van tractar de la Guerra Civil, de l'arribada de les tropes nacionals a la Garriga, de la vida al poble els primers dies de l'ocupació... Pedro, aquell soldat, era el meu pare.
La fàbrica de Roca Umbert, incendiada. / Foto: Arxiu Municipal |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada